Passaport covid i democràcia

Es veia que arribaria l’hora. Portem un temps de declivi en termes democràtics i de drets civils i sembla que la cosa no acaba de millorar. Ens hem acostumat a que ens retallin injustificadament la capacitat de decidir com actuar com a bons ciutadans. Aquesta pandèmia és una tragèdia i Déu vulgui que acabi aviat, però, quina societat volem que ens quedi quan tot això hagi passat? Quins drets i quina democràcia?

Fa només un temps parlava amb algunes persones sobre si són necessàries les fronteres burocràtiques sanitàries per a que les persones puguin tenir accès a qualsevol lloc tancat o a determinats països.  Alguns hi estaven a favor, amb bona argumentació, i jo era una mica més escèptica, reconec que amb arguments no tant convincents. Per aquells dies la vacuna encara no existía i el meu discurs sonava massa ingenu.

Ara el panorama ha canviat, per l’existència de vacunes que es diu que són molt eficaces i veritablement segures, malgrat els dubtes raonables: s'han posat aproximadament 5.000 milions de dosis a tot el món i diuen que només en un nombre increïblement marginal de casos hi ha hagut problemes. Els negacionistes s'han quedat amb aquestes xifres amb pocs arguments. Potser podem aspirar amb aquestes vacunes a un món menys poruc que no s'hagi de preocupar per malalties que actualment ens aterren. És a dir, potser tot això ens porta a un món més lliure?

Actualment es planteja –alguns ja ho han decidit– exigir la vacunació per accedir a llocs, per viatjar i també per poder ser contractats laboralment. Intenten incentivar així la vacunació perquè tothom estigui tranquil que la malaltia que es patirà no serà greu, i que el nombre d'ingressos hospitalaris no serà elevat. Fins a quin punt aquesta operació és acceptable jurídicament pel que fa a la llibertat pròpia d'una democràcia? Perquè la Constitució no ha deixat de tenir validesa en el temps de pandèmia. Val a dir que els tribunals espanyols ja estan excloent en part aquesta opció, que en canvi és vàlida en altres estats. Va passar el mateix amb les multes per caminar pel carrer per satisfer la necessitat bàsica de prendre l'aire. Capbusses normatives il·legítimes que van acabar sent derogades, però després d’haver deixat seqüeles en molta gent.

En aquest cas es posa damunt la taula la llibertat de sotmetre's a un tractament mèdic, que sempre ha de ser voluntari, mai una obligació, i menys una obligació imposada per discursos emocionals i moralistes. Tot i així, Markus Söder, president de Baviera, ho ha plantejat aquests dies d'una altra manera molt diferent: on queda la llibertat dels vacunats si els que no es volen vacunar són tants que no és possible recuperar la normalitat amb la finalitat de les restriccions? Finalment, al Regne Unit el govern ha optat per un altre camí: un cop hi ha un 70% de vacunats i curats, s'aixequen les mesures... I ja ho veurem. Ja fa un mes que són així. Cal esperar una mica més.

DEMOCRÀCIA I DRETS CIVILS

La llibertat de circulació és bàsica per a la llibertat general de la humanitat, i si s'estén la desconfiança pels malalts i cada país comença a tancar fronteres, i a més vulnera la intimitat de les persones exigint conèixer el seu historial mèdic, cada cop serem més desconfiats. Grans potències han destruït les poblacions per la desconfiança. Ha passat altres vegades: el tancament de la Unió Soviètica ens va portar al límit d'una guerra nuclear. Està passant: la persecució dels immigrants ha desencadenat el racisme.

Durant mesos m'he queixat de restriccions ineficients –el confinament radical i la mascareta indiscriminada a exteriors– i d'una caòtica gestió de les prohibicions. Ara el passaport covid no em convenç. Em fa una por immensa que en el futur es pugui aplicar una cosa semblant a moltes altres malalties, també genètiques, que es considerin puntualment perilloses en alguns llocs. Em fa por que en el futur es normalitzi que la frontera torni a ser una muralla amb excuses sanitàries discutibles. I que restaurants o llocs de treball també tinguin muralles en forma de passaports covid, que, a més, ni són tan senzilles de controlar ni prevenen els contagis. És molt perillós generalitzar les barreres sanitàries per tot arreu, a més amb una arbitrarietat imprevisible a cada país.

En una societat que es creu democràtica, si es vol incentivar la vacunació no cal una restricció com el passaport sanitari per accedir a la restauració. Només cal una mica més de paciència i persuasió dels governants, i que informin molt bé de totes les dades. Creure en la raonabilitat dels ciutadans. Dels que es vacunen i dels que, molt legítimament, no ho fan. La radicalitat de les ordres sempre és més còmoda per a qui governa, però saber-se explicar és essencial en democràcia. No ens enganyem, no s'ha fet a Espanya ni a altres llocs. S'ha jugat molt amb una eina molt perillosa: la por. Cal desenvolupar una campanya de comunicació ambiciosa i eficient. És molt més fàcil i només cal voler fer-ho.

D'altra banda, però, no cal descartar una pregunta essencial: és la vacuna tan eficaç i tan segura com diuen? Perquè l'intercanvi d'idees i l'escolta activa a les crítiques és l'eina essencial per a l'avenç científic, no així la imposició i l'acatament cec de mesures fruit del pànic i d’interessos econòmics més que evidents. Si en lloc d'imposar mesures que vulneren drets humans, ens decidim a aportar informació i a comunicar-la eficientment, ens adonarem que potser el discurs i les mesures que s'estan imposant no són, de fet, tan fiables i segures com sembla. O almenys, serem capaços de no posar la mà al foc d’una manera tan precipitada com fins ara.